Com construir una tanca de benjes amb restes de poda?

Sovint passem per alt la importància de la vegetació i de la fusta morta, sense tenir en compte l’interès que aquesta té per afavorir la biodiversitat. Quan és decomposa gràcies a l’acció d’insectes, bactèries i fongs, el carboni que contenen aquestes restes vegetals passa a emmagatzemar-se al sòl i a ser la base de moltes cadenes tròfiques. Per descobrir-ho i millorar la salut i l’equilibri natural dels vostres horts o jardins, des de Recrea Projecte us proposem la construcció d’una tanca de Benjes amb restes de poda.

L’ecòleg alemany Hermann Benjes (1937-2007), als anys 80 va desenvolupar aquest concepte senzill de tanca construït a base d’apilar branques, troncs, canyes, fulles, arrels, restes del desherbat, etc. Perquè la tanca sigui consistent i pugui tenir certa alçada sense perdre gaire amplada, clavarem una sèrie d’estaques entre les que hi anirem col·locant el material de la tanca. La distància entre estaques és variable, ja que dependrà de l’espai disponible que tinguem, de la quantitat i tipologia de materials, de l’alçada que volem, etc. De manera orientativa, podem clavar estaques separades uns 50-100cm en la llargada (depèn de la longitud de les branques, troncs, etc. que tinguem), i separades uns 30-50cm en amplada. 

Entre aquestes estaques hi anirem col·locant les restes vegetals tan bé com poguem, mirant que quedi una estructura resistent i ben estructurada. Entre els forats que quedin, hi podem anar col·locant fulles, que ràpidament serviran de reserva de matèria orgànica. Pel què fa a l’alçada, la farem més alta o més baixa depenent de si també volem que faci les funcions de tallavent o limitació visual. La tanca la podem anar fent créixer amb el temps, de manera que no hem de patir per si tenim poc material.

Les característiques d’aquestes tanques naturals atraurà nombrosos visitants i habitants com ara fauna auxiliar i petits animalons, sobretot petits mamífers i ocells. En el cas de la fauna auxiliar (insectes i aranyes, però també plantes, bacteris i fongs), ens ajudaran a combatre malalties i plagues (control biològic), però també facilitaran la pol·linització de les plantes, arbres i arbust, així com el manteniment de la salut del sòl. Pel què fa a les dejeccions d’ocells i petits mamífers, a més a més d’aportar nutrients i matèria orgànica, com que contenen llavors d’arbres i arbusts propers, permetran la germinació de vegetació espontània sobre la tanca. Si tenim cura que no hi creixin espècies exòtiques, amb el pas del temps tindrem una tanca natural viva formada per espècies de plantes autòctones que anirà creixent de mica en mica.

Així doncs, podrem observar i experimentar com en poc temps haurem passat de restes de vegetació morta, a una tanca viva i vigorosa que actua de reserva de biodiversitat. La tanca també ens pot servir de suport a lleguminoses, carbassoneres, carbasseres, melons, etc. En el cas d’horts o jardins situats en terrenys amb pendent, o en el que durant una època de l’any al sòl no hi ha vegetació, la construcció d’aquest tipus de tanca serà molt útils per combatre l’erosió hídrica i eòlica del sòl.

Més enllà de l’interès agronòmic d’aquestes tanques, són múltiples les activitats associades que s’hi poden portar a terme. En primer lloc, la posada en comú d’idees per al seu disseny, el treball en equip (socialització), o l’activitat física pròpia de la seva construcció. En segon lloc, la observació i identificació d’espècies vegetals i animals que la visiten, així com la seva evolució condicionada per la estacionalitat. I un llarg etcètera en el que Recrea podem col·laborar i enriquir. 

https://www.instagram.com/p/CLRRveVqrre/?utm_source=ig_web_button_share_sheet

Des de Recrea Project us podem donar múltiples solucions per a la construcció d’altres tipus de tanca vegetal que s’ajustin a les vostres necessitats.